1. |
Gener
02:15
|
|||
|
la llum d’aquest gener
sembla que és de veritat
però he somiat amb tants geners
que no sé començar
|
||||
2. |
Espiral
04:29
|
|||
|
està tot podrit,
s'instal·len fongs dins el meu cap
no sé amb qui parlar
si ara tothom està a Berlín
va haver-hi un temps,
ara no sé ben bé per què
que estaven amb mi
no els hi importava Marrakech
tothom busca tot i jo aquí sense res
em quedo a les meves quatre parets
ja m'he convertit en un moble més
una pedra d'aquests quatre carrers
si jo només vull
sentir-me a vegades com abans
poder mirar-te als ulls
veure’m navegant al mig del mar
ara tot està canviant tant,
les seves pupil·les s'han fet massa grans,
el reflex a l'ombra em fa de mirall
i només hi ha indiferència
tinc por de sortir i que un dia ens creuem
em quedo a les meves quatre parets
si un dia ens trobem, faré que no et conec
canviaré de carrer
trobaré una casa
prop de la feina
amb sofà i banyera
i no pensaré amb elles
tindrà una finestra
on mirar les estrelles
buscaré la manera
a mig camí
entre la calma i la renúncia
la por a defallir
i les ganes que em porti el vent
va haver-hi un temps on tot era més fàcil
en quin moment es va complicar?
els ulls navegaven secs de memòries,
de tant buscar el mar es van enfonsar
viuré dins la capsa
on no em podran veure
estaré sol per sempre,
buscaré la manera
de no mirar enrere
de no mirar enrere
no miraré enrere
|
||||
3. |
Densitat
03:55
|
|||
|
la densitat
d’un vaixell de paper
estic navegant pels pols
de mil formes de ser
unint el punt
entre el teu i el meu alè
fotos que fonen els ulls
eterns de l’univers
i ara vull matinar
per si m’arriba l’hora
deixar-me acariciar
com fa l’ona amb la sorra
ser la densitat
la pressió de l’aigua
la passió m’enfonsa
la teva mirada
fa la sal més dolça
deixar-me emportar
algú riu perquè sí
diuen que cauré en l’oblit
no hi ha cap altra cosa
que em faci més feliç
tornar a ser petit
si per fi sóc aquí
respecteu el desig
acomiadeu-me amb honor
abraceu el destí
és teu tot el que tinc
si de debò sóc aquí
i el delta m’obre camí
mai havia estat tan petit
tot el blau per descobrir
no sé per què encara escric
|
||||
4. |
Durant un moment
03:01
|
|||
|
durant un moment intentaré no parlar de mi
ni dels camps agrestos grocs
ni dels camins que m’han portat aquí
durant un cert temps no parlaré d’uns acords que he fet
de com he arribat a ells
del que em diuen i del que he après
durant un segon intentaré no mirar-me endins
ni la meva sang tan freda
ni l’amor que encara es gela dins el meu pit
durant un instant escoltaré el que hagis de dir
sobre aquesta gran bellesa
que ens envolta i ens atrapa i el que et fa sentir
|
||||
5. |
Descalç
03:33
|
|||
|
descalç sobre la pedra
a l'arbre centenari
em cega la llum plena
a la font la lluna buida
descalç damunt la gespa
està creixent la vida,
entre el bambú l'amor s'amaga
per sorprendre el que camina
descalç sobre la terra
a les sorres movedisses,
em cega la llum plena
a dins meu la lluna buida
descalç damunt la gespa
està creixent la vida
està creixent la vida
les distàncies no són tan llargues
quan no tinc res a fer
i em deixo empènyer pels vents que bufen
en totes direccions
a cada segon
estic més a prop
sota l'abric de les paraules
s'escalfa nova vida,
sota el jaç de les mirades
un nou cel ja s'imagina
descalç i despullat
entre els aires de gener
em convides decidida
a què ens entreguem al fred
|
||||
6. |
||||
|
et quedes o te'n vas?
deixant mirades darrere el teu pas
el meu estel fugaç
i tota la màgia de les teves mans
m’amagaran al blau etern de la ciutat
m’amagaran
|
||||
7. |
A la recerca dels dies
03:04
|
|||
|
tot es descontrola allà abaix
he vist el fum que sua la ciutat
i no m’ha agradat
quan els ulls es tanquen
i els núvols es fan grans
el soroll avança
no t’agradarà
tot és pols, tot és plàstic allà abaix
he vist els premis de la productivitat
i no valen tant
quan els ulls descansen
les mans van tremolant
apilarem les restes
les condemnem a girar
a estones escèptic
i a estones cínic
cabòries sense èxit
per veure’t els pits
el meu amor
l’amago en migdies
a la recerca dels dies
faré camí
tot és dens, tot és rauxa allà abaix
conec la pólvora que utilitzen per cremar
no m’ha agradat
els déus ens han abandonat
a la nostra sort i atzar
condemnats a girar
estem condemnats a girar
a estones escèptic
i a estones cínic
cabòries sense èxit
per veure’t els pits
el meu amor
s’amaga en migdies
a la recerca dels dies
faré camí
|
||||
8. |
Jocs florals
03:29
|
|||
|
t’escric
poemes
vestit
de dol
no et vaig dir res
cap diumenge
quin càstig que per tu
ara guanyi els jocs
i a cada gorg que vaig
a cada glop al bar
a cada full en blanc
l’ahir serà demà
escric
i prenc mal
quin càstig
més dolç
mira’m sol
quin fàstic
novembre
però desembre
va néixer
un juliol
i a cada gorg que vaig
a cada glop al bar
a cada full en blanc
l’ahir serà demà
i a cada punt final
a cada peu trencat
de tots els jocs florals
tothom et buscarà
enyoro les estrelles al terrat
tu enyores diacrítics, m’he quedat
com quan tenia 14
com quan tenia 14 anys
|
||||
9. |
Últim lament
02:55
|
|||
|
viatges que emprès
sense saber ben bé per què
seguint els vicis del no-res
i topant-me amb tanta gent
i ha passat tant de temps
que potser toco el terra amb els peus
però on tinc la ment?
ara que m’ensorro
quan tinc coses a fer
potser si reconeixeré
que res d’això se’m dóna bé
t’ho diré només a tu
que estic instal·lat en estar perdut
que no sé on tinc la ment
l’últim lament
em construiré una casa a un arbre
i estaré bé
on miraré de no trobar-me
i estaré bé
estaré bé
|
||||
10. |
Blau etern
06:46
|
|||
|
no vull que això s’acabi mai
em fot molt nerviós el demà
i ara estic tan bé
no vull que això s’aturi mai
el blau etern dins el meu cap
la calma i la pau
que quan el vent derroca el mur
i la pluja arriba a port
el món és molt millor
que quan el riu baixa agitat
la meva ànima s’agita
i el meu món es fa gran
oh cel, treu-nos la raó
mare terra, castiga’ns ara que pots
treu-nos la raó
mare terra, castiga’ns ara que pots
no tinguis por a fer-nos mal
no ens faràs més del que ens fem a nosaltres mateixos
no tinguis por a fer-nos mal
no ens faràs més del que et fem nosaltres a tu
que quan el vent derroca el mur
i la pluja arriba a port
el món és molt millor
que quan el riu baixa agitat
la meva ànima s’agita
i el meu món es fa gran
i aquest cop, buscar veritats
ha perdut tot el sentit
qui m’ho anava a dir?
i un altre cop l’eternitat
m’ha fet sentir massa petit
aquí estaré tranquil
que quan el vent derroca el mur
i la pluja arriba a port
el món és molt millor
que quan el riu baixa agitat
la meva ànima s’agita
i el meu món es fa gran
no vull que això s’acabi mai
em fot molt nerviós el demà
i ara estic tan bé
no vull que això s’aturi mai
el blau etern dins el meu cap
la calma i l'adéu
|
||||
Bons nois Barcelona, Spain
Pop a la brasa
If you like Bons nois, you may also like:
The Nightmare Gosifur pt 3
by Adrian Sood
In Adrian Snood’s songs, soulful vocals and slow-moving alt-pop swirl together to create something distinctly moving.
go to album
A rubbery bassline and a bounding rhythm track propels this earworm dance track from B.C. act Delujn.
go to album
Intimate lo-fi transmissions from a land glimmering with fairy lights.
go to album
Cermony's Ross John Farrar experiments with synths, bass, & percussion to make music similar to that from the '80s homemade tape scene.
go to album
Flower Of Life [LP]
by Taleen Kali
"Flower Of Life" yanks riot grrrl south through the unmistakable garage psych sound indispensable to the last 20-odd years of rock music out of Los Angeles.
go to album
Ottawa duo Paragon Cause craft songs that occupy the space between goth and dream pop, with sublime melodies drifting in guitar haze.
go to album
With “In Silver Halides,” Lowpines have created a collection of rich, textured, deeply-felt rock songs abounding in small sonic details.
go to album
